. Diari El Punt: Un cas atípic de reconversió conscient (24 d'octubre de 1994)

"... hi ha pocs grups en la història del rock que hagin modificat profundament la seva línia estilística i se n'hagin sortit sense caure en l'oportunisme o les pràctiques antinaturals. Kitsch ja ha entrat en aquest reduït club de privilegiats..."

Xavier Castillon

. Revista Kerrang: Revolución innovadora del rock catalán (Octubre de 1993)

"... no tienen prisa, creen en su música y en la alternativa que han forjado. Difíciles de etiquetar, sin parangón en el rock cantado en catalán, te invitan a sumergirte en su cosmos particular y a que adivines por ti mismo la música que están creando..."

Jaume E. Planas

. Diari Regió 7: Kitsch torna al Bages per actuar a Avinyó ( 17 de setembre de 1993)

"... Kitsch, que compta amb tres àlbums en la seva discografia, és una de les bandes més arriscades del panorama del rock en català..."

Carles Blaya

. Diari Diari de Girona: L'etiqueta de rock català ja no funciona (26 d'agost de 1993)

"... la música del grup Kitsch és diferent. La seva música barreja el punk, el sinistre, el hard core, el tràgic blues, passa pel seu filtre musicalv i es converteix en un estil personal. És un grup bastant difícil de classificar. Com ells mateixos diuen "sona a Kitsch"..."

Rocío Abelenda

. Diari Nou Diari: Mala llet (20 de juliol de 1993)

"... Kitsch n'eren la màxima atracció i, un cop més, varen sorprendre. La meitat del repertori van ser cançons que no estan en els seus discos. Un podia esperar d'aquestes noves creacions una relaxació, una concessió cap al gran públic, però aquest no és el cas de Kitsch. El pas dels anys... no ha fet més light la proposta dels banyolins. En cada un dels seus concerts les cançons es transformen i guanyen agressivitat..."

Carles Pujol

. Diari Regió 7: Escletxa en un paisatge esmorteït (18 de maig de 1993)

"... el fet que la banda demostri inquietuds i ganes de continuar arriscant és el millor aval que Kitsch continuarà sent un dels grups (potser el grup) més interessant de l'esmorteïda escena del rock en català..."

Carles Blaya

. Diari El Punt: Un grup de rock que treballa amb coherència (3 de maig de 1993)

"... el grup banyolí Kitsch no figurava entre els quatre grans del rock català que van cantar al Sant Jordi, al juny de 1991, no ha tingut cap hit discogràfic, ni ha ofert concerts massius. En canvi, ha despertat unanimitat en la crítica i la seva proposta ha estat beneïda com una de les més interessants i coherents del panorama musical català..."

El Punt

. Diari El Punt: La travessia dels Kitsch (Abril de 1993)

"... la música del grup banyolí casa perfectament amb les seves lletres. Un so que sap despertar la fúria i la ràbia sense prémer l'accelerador. Una música que inflama els escenaris i que al costat de les lletres et trasllada cap a paratges obsessius i lacerants..."

Miquel Aguirre

. Revista El Tubo: Kitsch III Directe (Febrer de 1993)

"… es un buen trabajo para los que queráis descubrir a una de las bandas con el mejor "live" que hay actualmente por la zona catalana…"

Ferry Farra

. Diari El Observador: Con un contundente directo Kitsch abre gira en Banyoles (13 de desembre de 1992)

"… el contundente rock guitarrero de Kitsch animó a las cerca de mil personas que se dieron cita para asistir al primer concierto de la gira…"

Ana María Dávila

. Diari El Punt: A l'americana, de blanc i en plena forma (13 de desembre de 1992)

"… Kitsch és i serà un grup imprescindible per mantenir el respecte a un concepte tan devaluat com és del rock català dels anys 90…"

Xavier Castillón

. Diari El País: Descarga sin contemplaciones (13 de desembre de 1992)

"… les sitúa en el nivel de quienes sienten la música como algo pasional. Por ello, los directos del cuarteto son algo así como una descarga corta e intensa de música fiera que no quiere contemporizar…"

Luís Hidalgo

. Diari de Girona: Kitsch creix en agressivitat sonora (13 de desembre de 1992)

"… el grup va encarrilar un concert visceral i passional com pocs se n'han fet. Kitsch són com una metralladora. Les seves cançons són cada cop més ràpides i agressives…"

Carles Pujol

. Diari Avui: Kitsch recull un concert en directe en el seu darrer treball (7 de desembre de 1992)

"... no entren dins el sac del rock català perquè les connotacions que això representa no tenen res a veure amb ells. Les seves lletres van més enllà del desamor i reconeixen que la seva música, d'entrada, no és fàcil d'assimilar..."

Cristina Estrada

. Nota promocional del Kitsch III Directe (Novembre de 1992)

"... un directo de verdad, sucio, desnudo, áspero e inclemente. Un directo con la brutalidad y los claroscuros propios de su música. Un directo tan contundente como el ruido que hace un cuerpo al estrellarse sobre el asfalto..."

Luís Hidalgo

. Revista Popular 1: Kitsch. Los más internacionales (Juliol de 1992)

"… Kitsch son letra, música y también imagen. Atacan todos los sentidos al transmitir sus vivencias. Huyendo de erróneas etiquetas que les han colgado en diferentes momentos se autodenominan "rock directo". No son góticos, líricos ni siniestros. Son contundentes, agrasivos y con una gran personalidad…"

Carles Pujol

. Diari La Vanguardia: Más allá de Cataluña (27 de febrer de 1992)

"… hoy por hoy, lo que hay es un una banda cuyo nervio e intensidad no tienen parangón en el principado…"

Karles Torra

. Diari Avui: El monstre despert (25 de febrer de 1992)

"… el potencial de la banda té força suficient com per creure que aquest grup té un futur musical que de ben segur anirà més enllà de les nostres fronteres…"

J.M. Hernández Ripoll

. Diari El Punt: Kitsch va demostrar a Zeleste un grau de maduresa inèdit en el rock català (23 de febrer de 1991)

"… el grup va funcionar en tot moment com una màquina perfecte i, almenys en la seva actitud, no tant en la seva concepció sonora, semblaven els Clash èpics i combatius del període 77-79…"

Xavier Castillón

. Diari de Girona: Simpatia per l'after-punk (23 de febrer de 1992)

"… va servir per revalidar allò que tothom ja sabia: que els Kitsch són una de les formacions més madures del nostre migrat panorama musical…"

Carles Pujol

. Diari El País: La gran noche de Kitsch (23 de febrer de 1992)

"… el grupo de Banyoles demostró en Zeleste que tiene un presente y un futuro claros, pero su música no es de gran público…"

Miquel Jurado

. Revista Dijous a la Bústia: Kitsch, fanàtics de sí mateixos (Gener de 1992)

"… probablement els Kitsch siguin la proposta musical més europea que hi hagi actualment a Catalunya…"

Carles Pujol

. Revista El Tubo: Kitsch. Los chicos malos del rock catalán (Gener de 1992)

"… uno de los grupos con más futuro dentro del rock en catalán, tanto por su actitud como por su música, cosas que les desmarcan bastante de la actual movida catalana…"

Ferran Amado

. Diari Regió 7: Kitsch II. Una conxorxa estètica que pren cos (30 de novembre de 1991)

"... Si amb el seu primer lliurament ja es presentaven com uns merescuts hereus a la catalana de la música independent britància del darrer lustre, amb aquesta segona part, la conxorxa pren cos i representa un seriós perill per a l'actual mainstrem (tan conservador) de la nostra indústria..."

Carles Blaya

. Revista Showpress: Kitsch II (Novembre de 1991)

"... uno de los grupos catalanes que parece tener entidad suficiente para su permanencia... un disco duro, con una carga de agresividad en música y letras matizada por el desengaño, constituye una entrega elaborada y una aportación estimulante, sobresaliente, al rock que se viene haciendo en el nordeste peninsular..."

Showpress

. Revista El Temps: Kitsch, un rock molt personal i compacte (25 de novembre de 1991)

"... escoltem un rock molt compenetrat, cançons amb constants variacions i canvis de ritme que trenquen estàndards i donen força i cos a unes lletres molt treballades... Ens trobem davant d'un grup que, a part d'aportar originalitat, aporta, eminentment, qualitat..."

Oriol Cortacans

. Revista El Temps: Kitsch (4 de novembre de 1991)

"... Kitsch continua, així, en el camí de la renovació i l'experimentació dins el ventall de possibilitats que ofereix el rock. Una tasca poc explorada per la resta dels nous grups del panorama del rock cantat en català..."

El Temps

. Revista Neón: Kitsch. El universo interior (Novembre de 1991)

"… son la tangente del llamado rock catalán. Mientras el resto andan copiándose los unos a los otros, Kitsch saben salirse por la tangente y, sobretodo, ofrecer algo nuevo, unas sensaciones y unas imágenes cargadas de sentimiento de su mundo interior…"

Neón

. Revista Popular 1: Kitsch II (Novembre de 1991)

"… ellos son la razón más importante para que la etiqueta de "rock català" sea cada vez menos válida. Su sonido, actitud, forma de cantar, componer y presentarse en público no coinciden con las coordenadas de ningún otro grupo del panorama musical cantado en catalán…"

Nando Cruz

. Diari El Observador: Kitsch II (29 de novembre de 1991)

"… los Kitsch van en serio. Tienen ideas y van a izquierda, saben manejar las guitarras, escriben letras inteligentes y no les devora la ambición. Kitsch II es uno de los mejores discos aparecidos en 1991 en el estado español…"

Ferran Riera

. Revista Rock de Lux: Kitsch II (Novembre de 1991)

"… no resulta demasiado difícil colocar a Kitsch un paso más allá del grueso de los grupos que en estos momentos hacen rock, pop o heavy sinfónico en la lengua de Pompeu Fabra…"

Quim Casas

. Diari El País: Kitsch II (26 d'octubre de 1991)

"… restos de un pasado de rock siniestro se mezclan hábilmente con ritmos de gran contundencia, guitarreos penetrantes y unos textos nada desdeñables y cargados de ironía. Uno de los discos más sugerentes del rock de factura catalana…"

Miquel Jurado

. Diari El Punt: El grup Kitsch reuneix més de mil persones a l'envelat de Banyoles (20 d'octubre de 1991)

"… el concert de Banyoles va confirmar, però, que Kitsch és ja només el nom del grup i que en cap moment es pot fer servir un qualificatiu per un grup que realitza una música molt més avançada del que és corrent…"

Albert Soler

. Revista Popular 1: Kitsch. Una lectura de exquisitez a la pasión compartida (Ocubre de 1991)

"… su postura nace de una exquisitez de conceptos que muchas veces se da de narices contra el propio ritmo del business musical. En este sentido son unos románticos obsesivos y atormentados, adjetivos de los cuales su música da sobradas razones. Los textos andan por los mismos derroteros…"

Magda Bonet

. Diari El País: Éxito de público en la clausura de la feria de música de Vic (30 de septiembre de 1991)

"… tampoco es casualidad que el segundo disco de Lax'n'busto, recién aparecido, y el segundo de Kitsch, a punto de aparecer, puedan contarse entre lo mejor que se ha plastificado en Cataluña en los últimos tiempos…"

Miquel Jurado

. Diari Avui: Els organitzadors qualifiquen de positiu el balanç del Mercat de Música Viva de Vic (30 de setembre de 1991)

"… per Vic han passat els grups i els músics que actualment marquen l'avantguarda musical catalana. Des dels Kitsch, que es mostren com una de les formacions més potents de la nova generació del rock…"

J.M. Hernández Ripoll

. Diari Avui: I el fenomen continua... (21 de juny de 1991)

"... hi haurà l'oportunitat de veure formacions tan interessants com els Kitsch... són més sinistres que els seus col·legues, però amb qualitat. El seu handicap no és altre que el d'anar destinats a un públic més madur que el que alimenta altres formacions..."

J.M. Hernández Ripoll

. Revista El Temps: Kitsch o el rock autosuficient que ve de Banyoles (16 de juny de 1991)

"… ells, amb la seva samarreta negra i les ulleres de cec, alcen una cella i continuen tocant. Amb dos elapés al mercat -el segon, enregistrat a Amsterdam; poca broma!-, els de Banyoles són un grup, diuen, a tenir molt en compte…"

Jesús Prats

. Revista Rock de Lux: Kitsch. La Catalunya misteriosa (Maig de 1991)

"... Kitsch hacen un rock sugerente, agresivo y claustrofóbico... las letras están en estado puro... Desde Banyoles, Kitsch defienden su autosuficiencia frente a todo..."

José Antonio Pérez

. Diari Avui: Pop-rock en català (10 de març de 1990)

"… fan una música força original i fins ara inexistent al nostre país. I no és només per l'aspecte musical, basat en un ritme atípic on la guitarra hi ocupa un lloc preeminent, sinó també per la lletra, on empren uns temes del tot allunyats al que estem avesats a sentir…"

Xavier Saladrigas

. Diari de Girona: El pavelló de Santa Coloma es va omplir en la segona Nit del rock (1 de març de 1990)

"… dos grups de l'àrea gironina, com Sui Generis i els banyolins de Kitsch, van animar el personal amb temes contundents, demostrant que no tot el rock de les nostres comarques es concentra en els dos grups, Sopa de Cabra i Sangtraït, sinó que després d'enregistrar els seus primers discos, poden lluitar per un espai propi…"

Josep Mir

. Diari El punt: Kitsch i Sangtraït van ecalfar l'ambient de la Nit de Rock de Santa Coloma (29 d'abril de 1990)

"... el grup banyolí va tocar amb molta força i el públic, sobretot el de les primeres files, va respondre animadament..."

Xavier Sans

. Diari El punt: Oracions sinistres (4 de març de 1990)

"... el seu disc és un dels treballs de producció i enregistrament més cuidats que s'han fet al nostre país. El seu so demostra que hi ha un treball fet a consciència i que darrera la senzillesa aparent de les cançons hi ha un afany de recerca de noves sonoritats i ritmes..."

Àngel Quintana

. Diari de Girona: Kitsch. Deixeu-me tastar el seu encant (7 de gener de 1990)

"... aquest disc és un treball madur, elaborat i ferm en el context musical, un disc ple de bones composicions que s'ha d'escoltar per intentar captar totes i cadascuna de les vibracions, emocions i sentiments que desprèn..."

Àngel Ayats